El PLATER, les al·legacions i el paper de Watt del Corb
La preocupació principal és que el document, tal com està plantejat avui, corre el risc de perpetuar i consolidar el model que hem vist fins ara: grans concentracions de projectes a la Catalunya sud-interior, especialment en territoris rurals i poc poblats, mentre les àrees metropolitanes i més consumidores continuen assumint una part molt menor dels impactes territorials de la transició energètica.
A la pràctica, molts dels criteris del PLATER continuen encaixant amb els interessos i les dinàmiques dels grans promotors energètics, que seguiran trobant més fàcil implantar macroprojectes als territoris de sempre. Per això considerem que el repte no és només planificar, sinó fer-ho de manera justa, distribuïda i territorialment equilibrada.
Des de Watt del Corb defensem que el desplegament de les renovables hauria de prioritzar de forma efectiva els espais antropitzats, les cobertes, els polígons industrials, les infraestructures existents i els models de proximitat vinculats al territori. També creiem que calen mecanismes reals perquè el repartiment dels esforços sigui equilibrat des de l’inici del desplegament, i no només sobre el paper a l’horitzó 2050.
Neix el GT PLATER de Watt del Corb
El grup està obert a la participació de totes les persones sòcies interessades, i també es preveu poder incorporar persones assessores externes pel seu coneixement i expertesa en diferents àmbits relacionats amb la planificació energètica, el territori, el paisatge o el dret administratiu.
L’objectiu és elaborar una proposta rigorosa, útil i constructiva, que contribueixi a millorar el PLATER i a avançar cap a un model realment distribuït, de proximitat i coherent amb els valors de la transició energètica justa.
Formació i debat per participar amb criteri
La primera va ser la jornada “PLATER: què ens hi juguem?”, celebrada recentment a Verdú amb la participació de Sergi Saladié i Meritxell Cotrina. La sessió va permetre entendre millor el contingut del document, els seus impactes potencials sobre la Vall del Corb i el funcionament del procés d’al·legacions.
Precisament per complementar aquest context general, aquest darrer dissabte vam celebrar al Castell de Ciutadilla una nova jornada oberta sobre canvi climàtic i transició energètica amb Jaume Josa, enginyer químic, membre del consell rector de Som Energia i impulsor de la comunitat energètica de Bellcaire d’Urgell.
La sessió, impulsada també en el marc del club de lectura “Energia per pensar” de Watt del Corb, va permetre aprofundir en els grans reptes climàtics globals, la dependència dels combustibles fòssils i les contradiccions actuals de la transició energètica. A través de dades, experiència personal i reflexions vinculades a la seva participació en conferències del clima i al seu paper dins del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i els espais consultius vinculats a l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Jaume Josa va transmetre també la urgència real d’actuar davant del canvi climàtic.
La jornada va culminar amb la presentació del llibre Fòssil? No, gràcies, on l’autor analitza els mecanismes i estratègies de la indústria dels combustibles fòssils i planteja una mirada crítica sobre el model energètic actual.
Seguiment públic de la proposta d’al·legacions
Durant el procés de redacció, la proposta d’al·legacions es podrà consultar als destacats de la barra lateral del blog de Watt del Corb, amb l’objectiu que totes les persones interessades puguin seguir-ne l’evolució, consultar els documents i aportar-hi reflexions.
Creiem que la participació informada és imprescindible si volem que la transició energètica es faci amb criteris de justícia territorial, democràcia energètica i respecte pels territoris rurals.