El PLATER: entre la planificació i el debat obert
Un punt d’inflexió en la transició energètica
El desplegament del PLATER ha fet un pas important les darreres setmanes amb la seva presentació a totes les comarques del país. Després d’aquest procés informatiu, el document entra ara en una nova fase clau: la seva aprovació provisional i l’obertura del període d’exposició pública.
Aquest serà un moment determinant, ja que s’obrirà un espai
perquè ciutadania, entitats i institucions puguin formular al·legacions i
propostes. En el cas dels ajuntaments, a més, es preveu un període
extraordinari de tres mesos per analitzar el document en profunditat i fer-hi
aportacions.
Ens trobem, doncs, davant d’un instrument que vol ordenar el
desplegament de les energies renovables a Catalunya amb l’horitzó de la
neutralitat climàtica l’any 2050, però que alhora obre un debat territorial de
gran abast.
Un document que genera reaccions diverses
Com era d’esperar, el PLATER no ha deixat indiferent ningú. Les reaccions han estat diverses i, en molts casos, contradictòries.
Hi ha ajuntaments que consideren que la quota de renovables que se’ls assigna és excessiva i que no respon ni a la seva realitat territorial ni a la capacitat d’absorció del seu entorn. En alguns casos, també s’assenyala que aquesta distribució podria entrar en tensió amb el principi recollit a l’article 9 de la Llei de canvi climàtic, que estableix que la transició energètica ha de ser distribuïda i justa entre territoris.
Al mateix temps, altres municipis expressen el malestar contrari: consideren que la seva aportació és massa baixa i reclamen tenir més pes en el desplegament de les renovables, ja sigui per oportunitat econòmica o per voluntat de lideratge en la transició energètica.
Aquest contrast posa de manifest la complexitat d’un exercici que intenta equilibrar criteris tècnics, ambientals, socials i econòmics en un territori molt divers.
El debat de fons: qui ha d’assumir l’esforç?
Diverses veus assenyalen que el PLATER, més que corregir
desequilibris territorials, podria estar consolidant una tendència ja existent.
És a dir, que els territoris que històricament han fet més “sacrifici” en
termes d’implantació d’infraestructures energètiques siguin també els que
continuïn suportant el gruix del desplegament futur.
Aquest és un debat de fons que va més enllà de la
planificació estrictament tècnica i que interpel·la directament a la justícia
territorial i al repartiment dels costos i beneficis de la transició
energètica.
Planificar objectius no és planificar el ritme
El PLATER estableix objectius clars de potència renovable
per municipi i comarca amb l’horitzó de 2050. No obstant això, una de les
limitacions que es posa sobre la taula és que el pla fixa el “quant”, però no
necessàriament el “com” ni el “quan” en termes de desplegament progressiu.
Això pot generar escenaris en què, si no s’assoleixen els
objectius globals, el desenvolupament de nous projectes continuï responent
principalment a la lògica del mercat. És a dir, que els promotors prioritzin
aquells territoris on els projectes són més rendibles o més fàcils de
desenvolupar.
El resultat previsible és que les zones que ja avui concentren una part important de les instal·lacions continuïn sent les més atractives per a nous projectes, almenys fins que assoleixin la seva quota teòrica. D’aquesta manera, el risc no és només la manca de planificació, sinó una planificació que arribi tard o que acabi validant els desequilibris existents.
Produir més del que es consumeix?
Els mapes de les quotes comarcals assignades pel PLATER elaborats per Sergi Saladié, (autor també, de l’estudi encarregat per Watt del Corb “Implantació de renovables a la Vall del Corb:reptes, riscos i oportunitats”), que acompanyen aquest article, ajuden a visualitzar una altra dimensió clau del debat: la relació entre la producció prevista de renovables i el consum energètic de cada territori l’any 2050.
Aquesta comparativa permet identificar quines comarques es
plantegen com a territoris clarament exportadors d’energia i quines, en canvi,
quedarien per sota del seu propi consum. La lectura d’aquests mapes reforça la
idea que la transició energètica no és només una qüestió de desplegar
instal·lacions, sinó també de com es distribueixen els beneficis i les
càrregues entre territoris.
La Vall del Corb en aquest context
Des de territoris com la Vall del Corb, aquest debat no és abstracte. Es concreta en projectes en tramitació, en canvis al paisatge i en un debat social creixent sobre el model de desenvolupament.
La qüestió de fons no és només quanta energia es genera, sinó com es fa i amb quin encaix amb el territori. La transició energètica és imprescindible, però la seva implementació pot generar oportunitats o nous desequilibris en funció de les decisions que es prenguin.
Un procés obert que tot just comença
El PLATER ja ha iniciat una fase de participació prèvia a la seva aprovació inicial, amb sessions informatives i espais de debat arreu del territori. Actualment hi ha obert un període de participació ciutadana accessible a tothom fins al 9 d’abril, que permet començar a fer arribar impressions i propostes en una fase encara inicial del document.
En paral·lel, el Govern ha posat a disposició de la ciutadania un visor del PLATER que permet consultar la informació territorial del pla de manera detallada. Aquesta eina facilita entendre com afecten les previsions a cada municipi i comarca, i esdevé especialment útil per situar el debat sobre dades concretes. Els ajuntaments, a més, disposen de nivells d’informació més complets que els han de permetre fer una anàlisi més aprofundida del document.
Un cop es produeixi l’aprovació inicial, s’obrirà el període formal d’exposició pública, amb un termini d’al·legacions de quaranta-cinc dies obert a tota la ciutadania. Paral·lelament, s’activarà el període d’audiència a les administracions locals, amb una durada de tres mesos, perquè ajuntaments, consells comarcals i diputacions puguin analitzar el document en profunditat i formular aportacions institucionals.
Una oportunitat per incidir en el futur de la Vall
Més enllà de les posicions inicials, aquest procés pot servir per millorar el document, corregir desequilibris i avançar cap a un model de transició energètica més equilibrat i compartit.
Des de Watt del Corb creiem que és important que tant la ciutadania com els ajuntaments de la Vall del Corb s’hi impliquin activament, revisin la documentació i defensin els interessos del territori.
El repte no és menor. Es tracta de decidir com es desplegarà la generació renovable a Catalunya en les properes dècades, i això té implicacions territorials, econòmiques i socials de primer ordre.