La guerra de l’Iran: Crisis global, oportunitat local
Què significa el Real Decreto-ley 7/2026 per a les
comunitats energètiques
Però darrere d’això hi ha una norma molt més àmplia, el Real
Decreto-ley 7/2026, que ja s’ha publicat al BOE i que va més enllà de la
resposta immediata, incorporant canvis que apunten cap a un impuls de la
transició energètica i cap a un model més local, més distribuït i amb més
protagonisme del territori. Aquest dijous el decret serà sotmès a la seva
convalidació al Congrés dels Diputats, i esperem que no el tombin, perquè les
mesures que inclou poden marcar un abans i un després per a l’energia
comunitària.
Tot això s’emmarca en un context internacional complex.
Mentre figures com Donald Trump tornen a apostar pels combustibles fòssils amb
el conegut “drill, baby, drill” i intenten reforçar la competitivitat del
petroli nord-americà, es generen noves tensions sobre els preus de l’energia,
unes tensions de les quals probablement encara no n’hem vist totes les
conseqüències.
En aquest escenari, cada cop pren més sentit avançar cap a
models energètics més propers, més resilients i menys dependents de factors
externs.
Una de les aportacions més rellevants del decret és l’impuls
decidit a l’autoconsum compartit. La normativa amplia de manera significativa
les possibilitats existents, permetent que instal·lacions de fins a 5 MW puguin
subministrar energia en un radi de fins a 5 quilòmetres, tant en el cas de
projectes solars com eòlics. A més, s’elimina la limitació que restringia
aquests projectes a cobertes, de manera que també es podran desenvolupar
instal·lacions fotovoltaiques a terra.
Aquesta obertura, juntament amb la incorporació explícita de
l’energia eòlica, fa possible plantejar projectes col·lectius de més escala i
amb un impacte real sobre el territori.
Al mateix temps, el decret introdueix millores en el
funcionament del sistema, amb la creació de la figura del gestor d’autoconsum
per facilitar la gestió dels projectes compartits, amb l’obligació per part de
les distribuïdores de donar respostes més àgils i transparents, i amb la
reserva de capacitat de la xarxa específicament per a aquest tipus
d’instal·lacions.
Un altre element clau és el reconeixement del paper dels
ajuntaments. Per primera vegada, la legislació estatal estableix de manera
explícita que els municipis tenen competències pròpies en matèria energètica.
Aquest pas no és aïllat, ja que a Catalunya el Decret llei 22/2025 ja
havia avançat en aquesta direcció, situant els ens locals com a actors clau de
la transició energètica i facilitant la seva participació directa en comunitats
energètiques, així com la cessió d’espais públics per impulsar aquests
projectes.
Això consolida un canvi de fons: els ajuntaments deixen de
ser simples administracions que autoritzen projectes per passar a ser actors
actius en la promoció de l’energia local, amb capacitat per impulsar
iniciatives, participar-hi i vetllar perquè els beneficis arribin al territori.
En aquest nou escenari, serà clau que des de les comunitats
energètiques sapiguem treballar conjuntament amb els municipis, proposant
projectes i ajudant a activar aquest nou rol.
Finalment, el decret també aborda un dels grans reptes de la
transició energètica: el retorn al territori dels grans projectes.
S’introdueix un estàndard d’excel·lència social i
territorial per aquelles iniciatives que generin beneficis locals, les quals
podran gaudir d’avantatges en els processos de concurrència i d’una tramitació
més àgil. Paral·lelament, s’estableix que els grans parcs hauran de compartir
part dels beneficis amb les comunitats locals.
Aquesta nova orientació obre una oportunitat rellevant
perquè, conjuntament amb els ajuntaments, el territori pugui tenir més
capacitat d’incidència sobre com s’implanten aquests projectes. És el moment de
defensar que qualsevol macroprojecte que arribi a la nostra vall ho faci amb
consens, amb retorn real i, si és possible, amb mecanismes de participació o
acord amb la comunitat energètica.
En un context europeu on comencen a aparèixer dubtes i
reculades en matèria de transició energètica, amb alguns governs més pendents
de no incomodar determinats interessos o d’alinear-se amb discursos com els de Donald
Trump, el govern de Pedro Sánchez està apostant de manera clara per reforçar
les energies renovables, l’autoconsum i el paper de les comunitats locals.
Aquest Real Decreto-ley 7/2026 n’és un exemple
evident. No és una norma menor, sinó una peça que pot ajudar a accelerar la
transició energètica des del territori i amb retorn social.
Per això, en el tràmit de convalidació d’aquest dijous al
Congrés dels Diputats, seria desitjable que el debat polític estigués a
l’altura del moment. Més enllà de posicionaments partidistes, el que hi ha en
joc és avançar cap a un model energètic més just, més resilient i més arrelat
al territori.
Confiem que no es perdi aquesta oportunitat. Per al bé de les comunitats energètiques, de la transició energètica i, en definitiva, de la ciutadania en el seu conjunt.