Bona acollida el DISSABTE 22 DE NOVEMBRE (JORNADES TERRITORI DE VINCLES) A CONESA: "Energia local i comunitat en defensa del territori"

Dissabte passat, 22 de novembre de 2025, va tenir lloc a Conesa la tercera i darrera sessió de la cinquena edició de les Jornades Territori de Vincles amb la participació d’una quinzena de persones. 

Sota el títol “Energia local i comunitat en defensa del territori”, i amb la participació de quatre ponents, es va abordar la implantació de renovables a Catalunya i el paper de les comunitats i els pobles en defensa del territori.

La jornada organitzada per l’Associació Vall del Corb i CoopCamp, i amb la col·laboració de Watt del Corb i l’Associació Sembrem Conesa, va obrir amb una presentació a càrrec de Sergi Saladié, geògraf, consultor i i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili. 

Saladié va exposar com malauradament el desplegament de renovables a Catalunya no s’està fent d’acord amb la Llei del Canvi Climàtic que estableix un model distribuït on els projectes de renovables s’implantin en espais alterats, de proximitat i tenint en compte les comunitat locals. A més, va posar de manifest la desigual distribució territorial entre l’oferta i la demanda elèctrica: si bé el 80% dels projectes renovables implantats a Catalunya estan concentrats en vuit comarques de les províncies de Lleida i Tarragona (amb la pràctica totalitat ubicats en municipis de menys de 1000 habitants) i majoritàriament promoguts per grans empreses, el 60 % de la demanda es concentra a l’entorn de l’àrea metropolitana. 

Saladié també va exposar estratègies locals per fer front a aquesta manca de planificació destacant el cas del Priorat, un territori susceptible per a la la implantació de renovables però que ha frenat la seva implantació amb mobilitzacions i amb planificació comarcal o estratègies municipals de modificació del POUM com, de fe,t ja han iniciat set municipis a la Vall del Corb. 

Segons Saladié, l’autoconsum fotovoltaic (a mans de la societat civil no organitzada) sobre coberta supera l’eòlica industrial, fet que permet visibilitzar el poder de la ciutadania i les comunitats energètiques en una transició energètica més justa. De fet, Saladiè va posar en valor que projectes de resistència als macroprojectes com SOS Vall del Corb (que fa una gran tasca  amb la presentació d’al·legacions) coexisteixi amb Watt del Corb, una comunitat energètica en clau propositiva i amb capacitat de mobilització. 

Finalment va exposar un parell de casos d’èxit a Dinamarca i Alemanya que es van basar en la descentralització de la producció i en el fet de situar-la en mans de les comunitats locals.

A continuació, Andrea Vides, d’Enginyeria sense Fronteres i la comunitat energètica La Ceverina, va parlar dels pilars de l’actual model energètic (patriarcal, capitalista i neocolonial) i dels impactes i desigualtats que aquest genera tant a casa nostra (hi ha un 17,6% de persones que no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada a Catalunya) i també al Sud Global. Recent aterrada de la contracimera pel clima, va posar en valor iniciatives com ara la Cerverina o Watt del Corb, comunitats energètiques que entre d’altres, suposen un espai d’aprenentatge i mobilització clau. 

Roger Reixach va posar en valor iniciatives com Som Energia i Som Comunitats que formen part d’un ecosistema de cooperatives per a una comercialització verda i/o que estan treballant en xarxa per donar suport a les comunitats energètiques arreu de Catalunya i l’estat espanyol. També va parlar de la necessitat de repensar el nostre model de consum i del concepte de decreixement que, de fet, va inspirar la publicació d’una guia de Som Comunitats adreçada a comunitats energètiques. Va destacar els vuit principis en els quals es basa (com ara l’empatia, la creativitat o l’esperança) i possibles activitats creatives i diverses que es podrien impulsar (clubs de lectura, tallers d’escenaris de futurs, fabricació i compres col·lectives de lowtech,  campanyes menys consum, més comunitat, etc).

Joserra Olarrieta va desmentir falsos titulars en relació a les plantes de biogas destacant que que el balanç energètic no és positiu (aquestes plantes necessiten molts recursos), que no es tracta d’una font d’energia renovable ni solucionen el problema dels nitrats (de fet, afegeixen més nitrogen), que la matèria primera del biogàs no és un residu (és materia orgànica imprescindible pels sòls agrícoles i per produir els aliments, la nostra energia bàsica, o que no generen llocs de treball.  

La jornada va comptar amb una taula rodona enriquidora amb participació i reflexions també per part de les persones assistents on, entre d’altres, vam posar en valor que model agroalimentari i model energètic són dues cares d’una mateixa moneda. 

La jornada va finalitzar amb un tast de productes de la Vall del Corb. 

La sessió va ser enregistrada i la podeu trobar al Youtubte @TerritorideVincles. Clica aquí

Accés al document La implantació de les renovables a Catalunya i els impactes dels macroprojectes energètics a la Vall del Corb: una questió de model

Accés al document QUÈ TÉ DE ‘BIO’ EL BIOGÁS?